Després de cinc anys com a columnista a La Directa, Montse Santolino dedica la seva columna número cinquanta vuit a parlar sobre el que molta gent evita o no li interessa parlar, la situació d’un edifici, Venus, i d’un barri, La Mina, amb els testimonis de la Paqui Jiménez i el Josep Maria Monferrer com a representants dels veïns i veïnes del barri.

Fotografia Jordi Borràs @jordiborras

“Enderrocar el Venus era la mesura estrella del Pla de Transformació
de La Mina i no s’ha fet”.

Venus és el símbol de tot el que s’ha fet malament en la gestió del barri i, més concretament, del fracàs del Pla de Transformació de La Mina, projectat entre els anys 2000 i 2010, prorrogat al 2015 i avui dia inacabat. Molts anys de promeses incomplertes que no han tingut una significació per a les vides del veïns i veïnes del barri.

“Enderrocar aquest edifici maleït i reallotjar en condicions a la seva gent ajudaria a recuperar l’esperança al barri sencer.”

És per això que 57 famílies que hi viuen van decidir demandar al Consorci de La Mina per danys i perjudicis. A l’edifici Venus es donen unes condicions de vida infrahumanes que tenen un origen estructural, tant pel que a l’edifici es refereix, abandonant el seu manteniment degut a l’imminent enderroc, com a nivell social, ja que, tant a Venus com la resta del barri es va concebre com a “contenidor de gent excedent” provinent dels barris barraquistes de Barcelona i, principalment, del Camp de la Bota. Situació que ha estat l’origen i motiu de la guetificació del barri i la reducció de la seva imatge a “les “anècdotes” (la droga, les batudes, la violència)”, oblidant a les persones.

Podeu llegir la columna sencera a: https://directa.cat/cinquanta-vuit-columnes/