Cinc mesos de cocció, 80 dies de campanya i setmanes llargues de reflexió i de païr. El #GoteoxVenus ens ha deixat molts aprenentatges. La ressaca del vertigen i de la cursa de fons que vam viure ens ha situat durant mesos en un procés per comprendre el camí avançat i plantejar nous reptes. I ens ve de gust compartir-vos les nostres conclusions perquè creiem que és important posar en valor tot allò que una iniciativa així ens aporta i perquè a nosaltres ens hagués ajudat escoltar altres experiències que ens preparessin el cos i les energies.

Objectiu Venus és un projecte de totes

Des d’un inici, amb la demanda del col·lectiu d’afectades i afectats, i amb la Paqui al capdavant, vam tenir clar que era important crear un grup motor del projecte. Sabíem que, si volíem generar una proposta guanyadora, havíem d’acompanyar-nos de persones amb habilitats, coneixement i molta fe.

En aquest camí de construcció, som conscients que va ser imprescindible rebre el suport d’una entitat i una estructura que ens sostingués, dedicar-hi moltes hores i posar-hi activisme allà on la jornada no arribava. També sabem ara que l’equip primari de treball ha de ser proactiu, multidisciplinar i amant de l’enginy, perquè una campanya de finançament col·lectiu demanda reinvenció constant i molta creativitat. I que cal cuidar-nos molt al llarg de tot el camí.

L’èxit de la campanya passa per l’èxit comunicatiu

Necessitàvem un vídeo guanyador. Ens ho repetíem des d’un inici. Però, en realitat, el que necessitàvem era tota una estratègia comunicativa que garantís l’èxit de la nostra proposta. I això passava per dissenyar al mil·límetre cada fase del procés, des de la preparació del terreny abans de posar en marxa la campanya de finançament fins a convocar una roda de premsa al barri, idear el hashtag #GoteoxVenus o teixir aliances amb els mitjans de comunicació.

Una campanya de crowdfunding requereix d’una regularitat comunicativa bestial. Per a nosaltres, va ser un joc d’equilibris entre la necessitat de ser trending topic dels nostres cercles i trobar noves escletxes que ens permetéssin comunicar el mateix des de diferents mirades i llenguatges.

Hem entès també la importància d’humanitzar el relat. La trajectòria de l’edifici Venus és complexa i recargolada, però posar-la en veu de la Paqui i del Paco ens facilitava el discurs i l’aproprava a les persones. Amb elles, vam reafirmar que la història l’han d’explicar les protagonistes i que tot això també forma part del procés d’empoderament i d’apropiació del discurs.

Avui, cinc mesos després de finalitzar el micromecenatge, podem confessar que l’assaig-error, la intuïció, la planificació i les amistats que fan d’altaveu han estat grans aliades. També podem reconèixer que teixir connexions i accions a les ombres beneficia el factor sorpresa al públic i que, en el fons, el #GoteoxVenus era la nostra pròpia excusa per parlar i generar incidència política i moviment social.

Imprescindible: gestionar les emocions i les energies per sobreviure

El vertigen és constant en una campanya de finançament col·lectiu. El compte enrere s’activa en el moment en què prems el botó de sortida i des d’aquell instant, els ritmes s’acceleren i experimentes un caminar frenètic que, si et descuides, t’atrapa i et menja. I aquesta exigència t’obliga a mantenir i sostenir les energies durant, almenys, 40 dies.

El que hem après és que l’adrenalina de les primeres setmanes és captivadora i se’t fica al cos i el conquereix amb facilitat. És en aquest moment quan t’abalances sobre una roda d’activitat on la inèrcia et lidera i d’on neixen unes forces i una motivació que no imaginaves. La rapidesa dels dies es converteix en una rutina temporal que, quan acaba, trobes tant a faltar que sembla que quedis una mica orfe. Però la realitat és que el vertigen no és sostenible més enllà d’uns 60 dies.

Nosaltres vam notar, cap al final de la segona ronda de la campanya, que les esforços minvaven. Havíem posat tanta pell i tanta sang en les primeres setmanes que les energies no arribaven. Vam afluixar el ritme inevitablement i això es notava en la dinamització de les xarxes socials, en les publicacions al web i en les presentacions del projecte sobre el terreny.

Ara sabem que és important gestionar l’emoció i el desig. Però també creiem que, si no hi haguéssim posat el cor i els nervis des d’un inici, potser avui no estaríem parlant de victòries.

També hem après que és necessari donar prioritat a la campanya, encara que això suposi deixar de banda altres projectes paral·lels. Un crowdfunding és capritxós i requereix molta atenció, concentració i constància. I cal fer equilibris amb la resta d’iniciatives per deixar-les aparcades sense deixar-les morir.

La xarxa suma, sosté i transforma

Una de les sorpreses que ens va portar el #GoteoxVenus va ser adonar-nos del gran desconeixement de l’àmbit social sobre les campanyes de finançament col·lectiu. Quan presentàvem el projecte a les entitats de dins i fora del territori, abans d’exposar la història de l’edifici Venus, havíem d’explicar què era això d’un “Goteo”.

També vam haver de fer pedagogia entre la nostra comunitat per fer entendre la importància de la participació col·lectiva. I per explicar que la nostra campanya anava més enllà de demanar diners: era una lluita per a la justícia social.

Afortunadament, pel camí, vam trobar-nos amb aliances i mans amigues que ens van ajudar a arribar allà on no teníem presència. Aquestes propostes (com la donació de llibres o de quadres o la creació de bosses estampades amb la imatge de l’edifici Venus) eren imaginatives, creatives i coherents amb el nostre discurs i es van convertir en alternatives de finançament que van obrir-nos altres portes i a altres públics. Unes iniciatives que van fer-nos sentir molt acompanyades i estimades.

La importància d’escollir la plataforma de finançament col·lectiu

Pel tarannà social del propi projecte, des d’un inici, teníem clar que volíem engegar el crowdfunding en la plataforma Goteo. Hi havia diferents opcions a la xarxa però intuíem que aquesta era la que més s’adaptava a la nostra lluita. I després d’haver recorregut els 80 dies de campanya podem dir que no sabem què hauria passat s’hi n’haguéssim escollit una altra però que no ens vam equivocar.

L’acompanyament de Goteo ha estat incessant. Especialment, durant les primeres setmanes. Cada dia ens aixecàvem amb un correu de motivació i consells que ens han facilitat el procés i ens han fet arribar el caliu.

Des de la nostra experiència, també destaquem que va ser important per a nosaltres reunir-nos amb les professionals de la plataforma abans de posar en marxa el crowdfunding per compartir la idea i perfilar-la.

Ho tornaríem a fer

Després de tantes voltes i reflexions i de tants aprenentatges, el que ens queda més clar és que hi tornaríem a posar les ganes, les energies i el temps. Tornaríem a escollir l’adrenalina i el vertigen, la incertesa dels primers dies, el cansament, els nervis i les pors. Tornaríem a provocar-nos incomoditat i a empoderar-nos. Ens tornaríem a sacsejar a nosaltres mateixes i hi tornaríem a posar l’ànima. I us tornaríem a buscar, a totes vosaltres, les que ens heu acompanyat, per teixir una lluita de totes i omplir-nos de coratge l’estómac i d’escalf, el cor.

Imatge de El Periódico

[Aquest article s’ha realitzat a partir les conclusions que van sorgir en una trobada per sistematitzar l’experiència del crowdfunding. L’espai va estar facilitat per Goteo i dinamitzat per Stone Soup Consulting.]

Categories: Projecte