La setmana passada l’edifici Venus tornava a ser protagonista als mitjans de comunicació. Aquesta vegada, a través de Catalunya Ràdio. Mònica Terribas i el seu equip aterraven al barri de La Mina per abordar la crisi de la COVID-19 al nostre territori. I ho feien parant atenció a dues coordenades: les conseqüències econòmiques de l’aturada per a la comunitat i l’impacte del confinament en un barri amb nivells tan alarmants de densitat habitacional.
En aquest sentit, la mirada cap a Venus era gairebé obligada. La Paqui i el Paco, representants de l’associació de veïnes i veïns de l’edifici, van atendre als micròfons del programa per denunciar, una vegada més, la situació que estan vivint i la dilatació de la problemàtica en el temps.
A nosaltres, aquesta aproximació a l’edifici Venus, ens ajuda a estirar del fil una altra vegada. I és que l’arribada de la COVID-19 va fer que aturessim inevitablement la maquinària. El confinament va ser total també per al nostre projecte, que ha tractat de sostenir la qüestió de Venus des de la distància. Vam frenar l’entrega de recompenses, els actes pendents, l’edició del llibre. Fins i tot, gran part de l’activitat a les xarxes socials. Ha estat un temps per reflexionar, per païr tot el que hem aconseguit fins ara, per endreçar idees i per tornar a fixar en el punt de mira els objectius que ens plantegem per als propers mesos.
Objectiu Venus té ara més sentit que abans. Davant d’una crisi sanitària com la que hem travessat, l’habitatge digne es planteja com un imprescindible. Les nostres llars són el darrer refugi, un indicador clar de salut. I aquesta emergència social ha posat llum sobre moltes ombres pendents.
L’edifici Venus continua demanant el seu protagonisme, dempeus, suportant ingratament una condemna que sembla que torna a allargar-se. I és que la COVID-19 ha arrasat amb tots els calendaris, les reunions, els plans d’actuacions i les fulles de ruta que indicaven el camí de sortida (i que encara no hem arribat a conèixer). El final just i proper se’ns torna a desdibuixar.
I el silenci no ens ajuda. Necessitem tornar a alçar les nostres demandes. Cal que en tornem a parlar, que sacsegem de nou l’agenda mediàtica i política. Cal que la realitat de Venus ens serveixi de mostra per fer visibles les grans problemàtiques que es deriven de la crisi d’habitatge que estem promovent com a societat. I cal dignificar les vides de les persones que hi conviuen i acompanyar-les a sortir del laberint.
Per això ens trobareu a veure en actiu a les xarxes socials i a casa nostra, al barri. Activem altra vegada la gestió de les recompenses, les Cartografies Sensibles i les accions reivindicatives. Tornem a treure l’altaveu. I comencem a teclejar la història de l’edifici i del projecte Objectiu Venus per fer-vos arribar el nostre llibre tan aviat com ens sigui possible. I volem que tú també hi siguis. Volem que ens acompanyis, com has fet sempre. Et volem al nostre bàndol i al nostre costat.
