Tot comença i res no acaba a Venus: un edifici que s’ha convertit en el símbol de la degeneració del barri de La Mina. Una involució. Un laberint. Una teranyina de conflictes amb tants fils com preses. Un poliedre de vides que es creuen, de cares que es reconeixen davant de les aigües estancades de la política.
Venus: l’espiral del disbarat administratiu
La vida de l’edifici Venus ha metaforitzat els gairebé cinquanta anys d’història del barri de La Mina. El seu origen es remunta als anys 70, com una alternativa davant la necessitat de reallotjar els assentaments barraquistes del Camp de la Bota i de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des de llavors, la seva presència ha tenyit el panorama del barri de foscor i de ceguesa administrativa.
Amb l’edificació de La Mina va néixer la massificació vertical. Va irrompre la densificació en uns blocs que albergaven més de 2.100 habitatges destinats a més de 15.000 persones procedents de diferents zones de la ciutat. Una comunitat que fins llavors havia crescut amb models de convivència propis i amb un sentit lliure de l’espai i de l’organització. I que, a partir de llavors, hauria de gestionar la quotidianitat de més de 80 famílies per escala.
Amb la creació dels edificis Saturn, Mart, Llevant o Venus es van deslligar les conseqüències gairebé inherents del barraquisme vertical. Els blocs es van convertir en formiguers de passions condicionades per la poca atenció de l’administració i per l’escassetat de recursos.
El Pla de transformació integral: la utopia
La Mina va anar forjant a ritmes accelerats seus complexos i els seus estigmes. La imatge pública del barri va construir una frontera invisible, una bombolla de realitat que parlava de drogues, de gueto i d’inseguretat. Un imaginari tan pesat que ha anat malformant la seva autoestima.
Com a mesura, entre 1982 i 1993 es van tractar d’instaurar fins a 6 plans de transformació. Cap d’ells es va realitzar per complet. I amb l’arribada del 2000, es va dibuixar el Pla de Transformació Integral: una proposta de remodelació urbanística que pretenia dissoldre el conflicte social incidint en punts estratègics de l’espai públic.
El Pla també va posar la mirada a l’edifici Venus. Per a ell, va projectar l’enderroc i el reallotjament dels seus habitants sense costos addicionals per als afectats i afectades. Venus havia concentrat les misèries socials que encara avui tenen cabuda a La Mina: la venda i el consum de drogues, la insalubritat, les ocupacions, l’incivisme, la mala convivència veïnal, la manca de responsabilitat sobre l’espai comú, un sentiment de pertinença imperceptible. A l’edifici Venus, el pacte social i el compromís per la vida en comunitat havien estat expropiats. La degradació de l’edifici supurava escales avall.
No va ser fins l’any 2009 que el Consorci de La Mina, encarregat de gestionar el pla de reforma del barri, va exposar el procés de reallotjament a les famílies de l’edifici Venus. Aquestes tindrien opció a nous habitatges construïts al barri, però l’intercanvi no seria de pis per pis: el procés de reallotjament ja no estava exempt de costos i dependria ara dels recursos econòmics de cada veí i veïna. La quantitat que calia sumar a l’intercanvi rondava els 34.000 euros per pis i les condicions de préstec eren privades. Un gir. Un forat negre.
Així, davant la indignació i la inseguretat de deixar enrere el seu habitatge de propietat gestionat públicament a canvi d’un nou amb préstec bancari inclòs, el veïnat va presentar unes al·legacions que posteriorment serien desestimades. El mateix Consorci anunciaria llavors que l’edifici Venus no es derrocaria, sinó que seria rehabilitat: un posicionament que finalment l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs rebutjaria, obligant l’organisme a executar de manera íntegra el Pla de Transformació.
Objectiu Venus: d’utopia a transformació
De l’ordre s’han complert ja 10 anys. Només al voltant de 50 famílies s’han acollit a l’opció de reallotjament des de llavors. Les 190 restants continuen atrapdes a la teranyina i el Consorci encara no ha tramitat l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya. A la degradació i la inseguretat de l’edifici, de la qual el Síndic de Greuges en va parlar en 2014, s’han afegit nous conflictes socials.
Com més mor en vida l’edifici Venus, més candent està la lluita dels afectats i afectades contra l’administració. I és en aquesta lluita que cobra sentit Objectiu Venus: un projecte d’agitació comunitària que neix des dels fonaments de l’edifici i que busca la sacsejada política i mediàtica.
Ens trobem en el moment zenital de la història del barri. Enderrocar Venus és canviar la configuració històrica de La Mina. Suposa recuperar el valor col·lectiu, tornar la responsabilitat política a l’administració, revertir el resultat del Pla de Transformació. Tancar l’espiral, obrir el laberint, desfilar la teranyina, remoure les aigües podrides. Alliberar una comunitat que pateix els símptomes d’una política molt convalescent.
Hi ha moltes Mines dins del barri. I hi ha moltes Mines dins de l’edifici Venus. Sumar-se a Objectiu Venus és canviar la composició d’un fractal que reprodueix el dany social. És obrir-se al canvi i tancar una condemna històrica.
